GRAN ARTICULO DE ENRIC RAVELLO

L’escàndol de l’espionatge de la intel·ligència nord-americana als països europeus considerats com “aliats”, ha tret a la llum una realitat incòmoda per al pensament oficial, però que ja no pot ser ocultada per més temps: el conflicte creixent entre els Estats Units i Europa occidental.
La fi de la Segona Guerra Mundial, la situació desoladora en què va quedar Europa i l’acció del Pla Marshall, una ajuda econòmica nord-americana per activar l’economia d’Europa occidental, en gran part destruïda per els seus brutals bombardejos durant el conflicte bèl·lic, van posar a els països del nostre continent sota el paraigües dels Estats Units. Un paraigües que es presentava com el “protector” de la nostra seguretat i la nostra economia, argument tan absurd com era pretendre que el comunisme soviètic era el “protector” i el garant econòmic de l’altra mitja Europa que vivia sota el seu jou, russos inclosos.
La caiguda del Mur, la fi del comunisme i la creació d’un espai econòmic europeu més ampli-que incloïa ara a tota l’Europa central i de l’est-va provocar un progressiu allunyament entre Europa i els Estats Units, els interessos són cada vegada més oposats fins a arribar al antagònic.
Econòmicament: la creació d’un mercat interior europeu va significar que la UE es convertira en la primera potència econòmica mundial. L’euro es convertia en la moneda de pagament en les grans transaccions internacionals de compra de petroli, el que va ser un altre dels motius de la guerra de l’Iraq. Aquestes circumstàncies van fer que els Estats Units passessin a considerar de submís aliat al rival econòmic i comercial més perillós, inquietant-se per la força de l’euro i el seu paper de moneda franca internacional. L’euro tindrà els seus defectes, però entre les seves virtuts hi ha la de ser una moneda capaç de fer front a l’hegemonia de la divisa americana per sobre del ien i el txuan, d’aquí que sigui lògic pensar en el suport dels EUA a qualsevol acció en contra de la moneda comunitària.
Demogràficament: Deia Guillaume Faye “Des de fa temps l’estratègia americana ha estat la d’evacuar els europeus d’Àsia i Àfrica per ocupar el seu lloc i la d’animar la creació d’un caledoscopi ètnic afro-asiàtic a Europa (…). La Colonització demogràfica d’Europa per part del Tercer Món serveix als interessos econòmics americans”. Aquesta ha estat la realitat de l’últim mig segle mentre que els Estats Units afavorien la “descolonització” europea del Tercer Món per transformar-la en el seu “neocolonialisme multinacional i financer”, Washington ha promogut amb tots els seus ressorts l’arribada massiva de poblacions del tercer món a Europa amb la finalitat de col·lapsar les nostres economies i els nostres estats socials del benestar.
Militarment: L’OTAN va ser creada amb el pretext de defensar Europa occidental d’un possible atac del Pacte de Varsòvia (l’aliança militar del Bloc de l’Est). Crida l’atenció que una vegada dissolt el Pacte de Varsòvia, l’OTAN segueixi existint, el que ens permet deduir que aquest no era el seu real propòsit. Pura lògica. En realitat es tracta pura i simplement de l’exèrcit d’ocupació dels Estats Units, al qual obeeixen submisament els governs europeus atlantistes. És una qüestió primària adonar-se que mentre els Estats Units tingui desplegades els seus budells a Europa, aquesta serà la seva colònia militar i per tant política. Cal recordar dos polítics europeus, dignes de tal nom i amb visió continental de futur, Helmut Kolh i François Mitterrand, tots dos van coincidir al capdavant dels seus respectius estats, va ser llavors quan França i Alemanya van escenificar la seva definitiva reconciliació-tan vital per a tots els europeus-i quan es va crear el Eurocòs, embrió d’un futur exèrcit europeu, que ningú-després d’ells dos-s’ha atrevit a impulsar.
Geopolíticament: En la seva estratègia d’aliances amb l’islamisme wahhabita d’obediència saudita i Qatar, Estats Units ha donat suport i finançat totes les operacions bèl·liques del món islàmic contra Europa i la seva estabilitat. Així Washington va recolzar a l’integrisme txetxè i potenciar la creació d’un cinturó islamista contra Moscou a la zona del Caucas central. Dóna suport al Marroc, el qual és aliat de preferència a la frontera sud d’Europa amb les seves constants amenaces cap a les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla. I van ser ells els que van possibilitar la creació de dos Estats musulmans als Balcans: Bòsnia i el narco-estat de Kovoso.
De la mateixa manera és la intel·ligència i la diplomàcia americana la qual dóna suport a la idea de la integració de Turquia – tradicional aliat de Washington-a la Unió Europea.
Els interessos dels Estats Units a l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica en matèria energètica: gasoducte Nabucco davant South Stream, primacia del petroli saudita i qatarí sobre el d’altres orígens, i polítics: submisa defensa a ultrança dels interessos de l’Estat d’Israel, no coincideixen amb els europeus que han de buscar també en aquestes qüestions una sinergia amb Rússia i amb països petrolífers aliens a les monarquies wahhabites del Golf i advocar per una situació d’equilibri i pacificació que doni una sortida estable i justa al conflicte palestí-israelià.
Culturalment: la “americanització” de la cultura europea, és a dir l’assumpció d’una cultura mundialista de matriu americà-californiana, és alhora un procés de desculturització europea i una absència de resistència per la nostra part a la defensa dels valors propis. Els pobles europeus han d’apel·lar a l’auto-afirmació cultural, a la recuperació dels nostres trets identitaris, i a fer front als que ens vénen imposats pels mitjans de comunicació americanoformos i culturalment alienants.
En definitiva, Europa està cada vegada més lluny dels Estats Units, mentre que s’inicien els esforços per sincronitzar l’Europa occidental, fonamentada en l’eix París-Berlín, amb l’Europa oriental que avui té com a capitals Belgrad, i per descomptat Moscou. Aquesta aliança, que no és només estratègica sinó que també és de civilització, és el major temor dels Estats Units, que veuria perillar els seus deliris de domini universal conegut com a Nou Ordre Mundial. Com va dir Mikhail Gorbatxov quan va parlar d’una aliança entre l’Europa peninsular i Rússia, es tracta de “construir la nostra Casa Comuna”, des de Galway a Vladivostok.
Enric Ravello
Secretari de relacions nacionals e internacionals de Plataforma per Catalunya (PxC)
EUROPA Y ESTADOS UNIDOS UNA ENEMISTAD CRECIENTE
El escándalo del espionaje de la inteligencia norteamericana a los países europeos considerados como “aliados”, ha sacado a la luz una realidad incómoda para el pensamiento oficial, pero que ya no puede ser ocultada por más tiempo: el conflicto creciente entre los Estados Unidos y Europa occidental.
El fin de la Segunda Guerra Mundial, la situación desoladora en la que quedó Europa y la acción del Plan Marshall, una ayuda económica norteamericana para activar la economía de Europa occidental, en gran parte destruida por sus brutales bombardeos durante el conflicto bélico, pusieron  a los países de nuestro continente bajo el paraguas de Estados Unidos.  Un paraguas que se presentaba como el “protector” de nuestra seguridad y nuestra economía, argumento tan absurdo como era pretender que el comunismo soviético era el “protector” y el garante económico de la otra media Europa que vivía bajo su yugo, rusos incluidos.
La caída del Muro, el fin del comunismo y la creación de un espacio económico europeo más amplio –que incluía ahora a toda la Europa central y del este- provoco un progresivo alejamiento entre Europa y los  Estados Unidos, cuyos intereses son cada vez más opuestos hasta llegar a lo antagónico.
Económicamente: la creación de un mercado interior europeo significó que la UE se convirtiera en la primera potencia económica mundial. El euro se convertía en la moneda de pago en las grandes transacciones internacionales de compra de petróleo, lo que fue otro de los motivos de la guerra  de Irak.  Estas circunstancias hicieron que Estados Unidos pasasen a considerar de sumiso aliado al rival económico y comercial más peligroso,  inquietándose por  la fuerza de del euro y su papel de moneda franca internacional. El euro tendrá sus defectos, pero entre sus virtudes está la de ser una moneda capaz de hacer frente a la hegemonía de la divisa americana por encima del yen y del chuan; de ahí que sea lógico pensar en el apoyo de EEUU a cualquier acción en contra de la moneda comunitaria.
Demográficamente: Decía Guillaume Faye “Desde hace tiempo la estrategia americana ha sido la de evacuar a los europeos de Asia y África para ocupar su lugar y la de animar la creación de un caledoscopio étnico afro-asiático en Europa (…). La Colonización demográfica de Europa por parte del Tercer Mundo sirve a los intereses económicos americanos”. Esta ha sido la realidad del último medio siglo mientras que los Estados Unidos favorecían la “descolonización” europea del Tercer Mundo para transformarla  en su “neocolonialismo multinacional y financiero”, Washington ha promovido con todos sus resortes la llegada masiva de poblaciones del tercer mundo a Europa con el fin de colapsar nuestras economías y nuestros estados sociales del bienestar.
Militarmente: La OTAN fue creada con el pretexto de defender a Europa occidental de un posible ataque del Pacto de Varsovia (la alianza militar del Bloque del Este). Llama la atención que una vez disuelto el Pacto de Varsovia, la OTAN sigua existiendo, lo que nos permite deducir que ése no era su real propósito. Pura lógica.  En realidad se trata pura y simplemente del ejército de ocupación de Estados Unidos, al que obedecen sumisamente los gobiernos europeos atlantistas. Es una cuestión primaria darse cuenta de que mientras Estados Unidos tenga desplegadas sus tripas en Europa, ésta será su colonia militar y por lo tanto política. Hay que recordar a dos político europeos, dignos de tal nombre y con visión continental de futuro, Helmut Kolh y François Mitterrand, ambos coincidieron al frente de sus respectivos estados, fue entonces cuando Francia y Alemania escenificaron su definitiva reconciliación –tan vital para todos los europeos-y cuando se creó el Eurocuerpo, embrión de un futuro ejército europeo, que nadie –después de ellos dos- se ha atrevido a impulsar.
Geopolíticamente: En su estrategia de alianzas con el islamismo wahabita de obediencia saudí y qatarí, Estados Unidos ha apoyado y financiado todas las operaciones bélicas del mundo islámico contra Europa y su estabilidad. Así Washington apoyó al integrismo checheno y potenció la creación de un cinturón islamista contra Moscú en la zona del Cáucaso central. Apoya a Marruecos, del que es aliado preferencia en la frontera sur de Europa con sus constantes amenazas hacia las ciudades españolas de Ceuta y Melilla. Y fueron ellos los posibilitaron la creación  de dos Estados musulmanes en los Balcanes: Bosnia y el narco-estado de Kovoso.
Del mismo modo es la inteligencia y la diplomacia americana la que  apoya la idea de la integración de Turquía – tradicional aliado de Washington- en la Unión Europea.
Los intereses de Estados Unidos en Oriente Medio y Norte de África en materia energética: gaseoducto Nabucco frente a South Stream, primacía del petróleo saudí  y qatarí sobre el de otros orígenes; y políticos: sumisa defensa a ultranza de los intereses del Estado de Israel, no coinciden con los europeos que deben buscar también en estas cuestiones una sinergia con Rusia y con países petrolíferos ajenos a las monarquías wahabitas del Golfo y abogar por una situación de equilibrio y pacificación que dé una salida estable y justa al conflicto palestino-israelí.
Culturalmente: la “americanización” de la cultura europea, es decir la asunción de una cultura mundialista de matriz americano-californiana, es a la vez un proceso de desculturización europea y una ausencia de resistencia por nuestra parte a la defensa de los valores propios. Los pueblos europeos deben apelar a la auto-afirmación cultural, a la recuperación de nuestros rasgos identitarios, y a hacer frente a los que nos vienen impuestos por los medios de comunicación americanoformos y culturalmente alienantes.
En definitiva, Europa está cada vez más lejos de Estados Unidos, mientras que se inician los esfuerzos para sincronizar la Europa occidental, fundamentada en el eje París-Berlín, con la Europa oriental que hoy tiene como capitales Belgrado, y por supuesto Moscú. Esta alianza, que no es sólo estratégica sino que también es de civilización, es el mayor temor de los Estados Unidos, que vería peligrar sus delirios de dominio universal conocido como Nuevo Orden Mundial.  Como dijo Mihail Gorbachov cuando habló de una alianza entre la Europa peninsular y Rusia, se trata de “construir nuestra Casa Común”, desde  Galway a Vladivostok.
Enric Ravello
Secretario de relaciones nacionales e internacionales de Plataforma per Catalunya (PxC)
Advertisements

Leave a comment

Filed under Uncategorized

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s